«Gràcies, president. És curiós que el senyor Mazón, com a exemple d'incompetència, ha aconseguit intentar tapar la seva corrupció incompetent, mitjançant, per exemple, una estratègia, que és preparar una consulta sobre la llengua. Ara, el senyor Mazón vol distreure la seva incompetència parlant del valencià. De fet, intentant extirpar el valencià de la vida escolar del País Valencià. Però encara és més interessant el que ha fet el senyor Mazón, que demostra, a més a més de ser incompetent, ser maldestre, torpe, tradueixo, perquè el senyor Mazón no ha tingut altra ocurrència que comparar la DANA amb l'11-M. És una cosa tremenda. Com ha dit un periodista, és mentar la soga en casa del ahorcado. Jo crec que el senyor Mazón haurà de ser cridat a Génova perquè busqui altres metàfores, perquè em sembla que realment l'11-M no és la millor manera que el Partit Popular tingui una posició preeminent quan argumenta. La segona corrupció és encara més interessant, perquè és oblidar la realitat en favor de la propaganda. I això també ens porta al Partit Popular i ens porta al que ha fet el seu líder, senyor Feijóo, parlant del que s'ha anomenat la quita autonómica. El senyor Feijóo els diu als presidents autonòmics del PP que rebutgin diners per a les seves poblacions, per a la gent, perquè ho ha demanat Catalunya. Fixin-se que és divertit el que ha passat en la història recent d'Espanya. Durant una època, si Catalunya demanava una cosa, tothom volia lo que dice Cataluña. Ara hem invertit el joc i ara es tracta de dir si lo pide Cataluña, que no lo tenga nadie. És sensacional. És el que es vindria a dir un tret al peu. Jo espero que el senyor Feijóo ¿que, per cert, va ser president de Galícia, encara que a vegades costa recordar-ho¿ pugui parlar als ciutadans de les autonomies governades pel PP i els digui que, efectivament, renuncia als diners per la gent. És magnífic. És un cas també de corrupció, diríem, de caràcter conceptual.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.