«En alguns casos, una dècada després d'alguns dels països de la Unió Europea. I en tot aquest context, què ha fet la Sareb com a instrument de l'Estat que té sòl i habitatge en propietat? Doncs ha fracassat estrepitosament per construir els Habitatges de Protecció Oficial en el sòl de la seva propietat. I per a mostra un botó. Agafem el recent projecte Viena, que havia de construir 3770 habitatges de lloguer. Resultat d'aquest projecte: ningú es va presentar a la licitació. Ningú. Cap oferta i, en conseqüència, zero habitatges. Per tant, és evident que la Sareb ha estat un instrument incapaç de mobilitzar els seus actius finançats amb recursos públics per transformar-los en Habitatges de Protecció Oficial i, per tant, d'alleugerir la pressió existent en el sector. Per això també us he de dir que no ens sorprèn gens ni mica. La Sareb és un instrument fet a imatge i semblança del govern de l'Estat i, per tant, un instrument lent, farragós administrativament i sovint opac en les seves decisions i amb el que és molt difícil posar-s'hi en contacte per part d'altres administracions. Per tot això, la importància d'aquesta Proposició de llei. Per això cal treure de les mans de la Sareb els actius que es puguin transformar en habitatge públic i per això cal que la Sareb retorni als ciutadans l'esforç que aquests van fer, destinant més de 64 000 milions d'euros de diners públics al rescat del sistema bancari. I per això ara, quan els bancs declaren quantitats enormes de beneficis, és el moment perquè la Sareb posi els seus immobles i solars a disposició de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments per tal que aquests puguin fer habitatge assequible. L'Estat espanyol ha estat incapaç fins ara de resoldre el problema d'habitatge. Deixem, doncs, que puguin actuar les administracions més properes als ciutadans. De fet, no serà gaire difícil que ho facin millor del que ha fet l'Estat.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.