«I el cas de la Sareb és probablement un dels millors exemples d'aquest model absolutament fallit. Creada amb diners públics per gestionar actius immobiliaris de la banca rescatada, insisteixo, amb diners públics, ha servit més per l'especulació que per garantir l'habitatge social. Un banc dolent que l'anomenaven, que ha estat una màquina de beneficis privats a costa dels diners de tots i de totes. Això no és un accident, és el resultat de polítiques que han posat els beneficis d'uns pocs per sobre dels drets de la majoria. I per canviar-ho no serveixen ni titulars, i, evidentment, tampoc ha d'acabar demanant, si us plau, com ho feia alguna ministra a la patronal immobiliària, perquè es comportés. Fan falta mesures i mesures contundents, ho reclamaven les diputades del Parlament de Catalunya. Perquè si cal triar entre protegir les famílies o garantir la rendibilitat dels grans tenedors, evidentment, aquí no van amb tebieses. Aquí, aquest congrés ha d'estar al costat de la majoria, al costat de les famílies i dels més vulnerables.»

Fragmento 3 de 13 de esta intervención.