«Gràcies, president. El dret a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar és un element fonamental de l'estat del benestar. Proveir de mesures i recursos a la cura de les persones dependents i, especialment dels fills i les filles, és essencial per aconseguir aquest dret a la conciliació. A les últimes dècades, aquest país ha avançat substancialment en la creació de prestacions i permisos per a la cura dels nens i nenes. Des de la creació del permís de paternitat per la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, fins a l'ampliació i equiparació dels permisos introduïda pel Real decret llei 6/2019, de mesures urgents per a garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, han estat múltiples els canvis normatius que han ampliat drets de conciliació i de cura en aquest país. Malgrat aquests avanços notables, els permisos destinats a la maternitat, paternitat, a les cures són encara insuficients. La durada dels permisos o la falta de remuneració d'alguns d'aquests, suposen grans esforços per a les famílies i esdevenen clars condicionants materials per a moltes persones que desitgen tenir criatures, especialment en el cas de les famílies monomarentals. L'absència d'un sistema integral de permisos i prestacions, adequats i suficients, genera enormes desequilibris de gènere, situant sobre les dones un major pes en la cura, llastrant així el seu desenvolupament personal i professional. Les dones dediquen el doble de temps de cura dels fills i filles que els homes. Mentre les dones dediquen gairebé 7 hores diàries de mitjana al dia, els homes en dediquen 3 i mitja. Aquesta bretxa també es percep en el mercat laboral, on les dones tenen més taxes de parcialitat i temporalitat que els homes i també demanant més excedències i permisos per a la cura per als homes.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.