«Per tant, aquest govern progressista de coalició avança en eixamplar drets per a les famílies treballadores, perquè gaudeixin de les seves filles i dels seus fills. Perquè la conciliació no sigui una odissea i una carrera d'obstacles, sinó un dret per a tenir una vida plena. Una vida que també sigui més fàcil per a les famílies monomarentals i monoparentals. I així ens ho recorda la sentència 140/2024 del Tribunal Constitucional sobre l'equiparació dels permisos per naixement i cura de menor a les famílies monoparentals. Sentència que avala el dret d'aquestes famílies a gaudir de permisos per naixement o adopció de fins a 26 setmanes, i el legislador ens insta a dur a terme les modificacions pertinents per a reparar el tracte discriminatori que la regulació actual infringeix cap a nenes, nens i adolescents que pertanyen a una família monomarental. El tribunal és clar, però és que es tracta d›una mesura justa i necessària que hem d›impulsar urgentment. Gracias, presidente. El derecho a la conciliación de la vida laboral, personal y familiar es un elemento fundamental del estado del bienestar. Proveer de medidas y de recursos para el cuidado de las personas dependientes y, en particular, de los hijos es esencial para conseguir este derecho a la conciliación. En las últimas décadas, este país ha avanzado sustancialmente en la creación de prestaciones y permisos para el cuidado de los niños y niñas, desde la creación del permiso de paternidad por la Ley Orgánica 3/2007, para la Igualdad Efectiva de los Hombres y las Mujeres, hasta la ampliación y equiparación de los permisos introducidos por el Real Decreto 6/2019, de medidas urgentes para garantizar la igualdad de trato y de oportunidades entre hombres y mujeres. Pues bien, desde entonces han sido múltiples los cambios normativos que han ampliado derechos de conciliación y de cuidados en este país.»

Fragmento 3 de 5 de esta intervención.