«Moltes gràcies, presidenta. Avui els diputats de VOX ens presenten una moció per garantir la sobirania energètica al Reino de España. Jo, de fet, confesso que el sentir parlar de sobiranies dels d'Abascal m'ha provocat un cert morbo parlamentari, per dir-ho d'alguna manera. Però després de llegir atentament el text, conseqüència de la interpel·lació feta a la vicepresidenta tercera del Govern, doncs evidentment tot s'ha acabat desplomant. Senyores i senyors diputats, torna a aterrar una vegada més en aquest hemicicle. Un nou i repetitiu capítol de negacionisme i populisme, tan o més barroer que els que l'han precedit. Un matxembrat, jo diria de categoria. Un steak tartar infumable i digne de les pitjors polítiques del segle passat. Permeti'm alguna consideració al respecte que considero vital. La primera: l'emergència climàtica no és una predicció llunyana. L'emergència climàtica és una realitat tangible. Una realitat no només tangible, sinó una realitat que el que fa és amenaçar la vida, l'equitat i les oportunitats de les generacions presents i de les generacions futures. Segona consideració: l'any passat es va superar per primer cop l'augment d'un grau i mig la temperatura, un objectiu marcat per l'Acord de París. I val a dir, ni Espanya ni la Unió Europea estan complint amb els objectius marcats per reduir les emissions. Aquest és el panorama. Aquesta és la situació. Aquesta és la realitat. I davant d'això, la dreta reaccionària torna a desplegar el seu ventall de farses, el seu ventall cansino de mentides. I ho fa dia rere dia, com si una mentida repetida mil vegades al final s'hagués de convertir en una veritat. Jo no hi entraré més. No hi entraré més, perquè el cert és que una s'acaba sentint una mica estúpida, repetint constantment que avui és dimarts i que estem a l'any 2025, i 33 diputats no es cansen de dir que avui és diumenge i que estem al 1925. Aleshores jo ja no ho repetiré més. El que si faré és senyalar, perquè crec que toca, el Gobierno de España en aquest cas. I ho faré perquè davant d'aquesta situació, que és una situació d'emergència, no s'entén que no es facin passos més valents i passos més ferms per girar una tendència que sí és una tendència francament perillosa. De fet, passos aquí i també passos a Brussel·les, on cal vetllar pel compliment de l'agenda verda.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.