«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo- palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d'alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d'un any d'aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia. Un atac que recordo es va produir precisament quan s'anava a anunciar un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l'Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n'ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d'un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d'aquell atac terrorista. Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s'hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l'actual govern de Netanyahu.»

Fragmento 1 de 12 de esta intervención.