«En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient, no es pot limitar exclusivament el conflicte d'Israel o palestí. La complexitat d'aquella regió és descomunal. Pateix múltiples conflictes, tots interrelacionats, amb dinàmiques sempre ètniques, amb orígens històrics. I Junts per Catalunya defensem que no es pot abstreure d'aquestes realitats, aquestes altres realitats d'opressió, de violència, de conculcació dels drets humans, de desplaçaments massius com n'hi ha tants en aquell mateix entramat regional. I volem saber com interpel·len també, perquè creiem que en ocasions estan tenint una actitud bastant passiva respecte a la preservació dels drets humans, per part d'alguns estats de l'Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica que ni critica d'altres conflictes com el de Gaza, Israel o palestí. I aquest desequilibri en l'atenció de les víctimes de les injustícies, doncs, perpetua una visió molt esbiaixada de la pau. Per exemple, quin és el seu capteniment davant la neteja ètnica de desenes de milers d'armenis provocades per l'ofensiva militar? És a dir, el respecte al poble kurd. El poble més gran i nombrós del món sense estat i que ha estat sistemàticament oprimit i històricament marginat. Ara que el PKK ha deposat les armes, quin suport ara rebrà del seu govern el poble kurd? Com se l'ajudarà a establir una identitat política pròpia? Reconèixer una regió autònoma kurda a Síria permetria corregir una injustícia històrica i, alhora, alinear-se amb els principis establerts en la Carta de les Nacions Unides respecte a l'autodeterminació dels pobles. Els kurds a Síria, organitzats sota l'administració autònoma del nord i a l'est de Síria, han demostrat la seva capacitat per a governar de manera més democràtica, més inclusiva, més estable. Junts per Catalunya creiem que el seu reconeixement enfortiria la lluita contra el terrorisme a la regió i també fomentaria la seva estabilitat. En canvi, no veiem com el seu govern condemna els atacs de l'exèrcit turc i de les milícies sostingudes o que tenen el suport de l'exèrcit de Turquia contra aquesta administració. No fa ni un mes que el president socialista de Catalunya, el senyor Illa, es reunia amb l'ambaixadora turca per enfortir els llaços i col·laboracions. Però no vam sentir ni una paraula de condemna per les accions d'opressió i marginació vers el poble kurd. Junts els requerim, senyor Albares, a instar el president Erdogan a deixar deixat d'atacar l'administració del poble kurd. Els hi demanem que ho facin. No es pot parlar honestament de pau si no s'aborden totes les formes de violència, injustícia i no donaria aquesta compareixença per parlar de tantes que afecten a tants pobles i tantes minories, i també en la regió de la que ens estem referint als drets de les dones.»

Fragmento 4 de 12 de esta intervención.