«Moltes gràcies, presidenta. Tal com explicàvem fa uns dies, és evident que el govern amb una mà ha decidit aixecar una cortina de fum en forma de bones notícies macroeconòmiques, perquè així no vegem com amb l'altra mà impulsa un augment constant de la pressió fiscal als ciutadans. I això ho fa de retruc que vostès, els que formen part del bloc del Govern, cada dia es vagin creient més les seves pròpies històries i, en conseqüència, visquin cada vegada més distanciats de la gent del carrer. Que els indicadors macroeconòmics semblen apuntar en la bona direcció? Sí, és cert, hi ha algunes dades macroeconòmiques que són certament positives. Això vol dir, però, que aquestes dades positives vagin en benefici de la gent del carrer i que ho notin en la seva economia diària? Doncs no, gens ni mica. Al carrer s'hi respira una realitat molt diferent d'aquesta eufòria macroeconòmica que sovint explica el govern de l'Estat. Malgrat pagar uns impostos altíssims, al carrer es viuen dificultats per moure's, per exemple amb normalitat, amb transport públic i no cremar el teu temps aturat en un tren regional o de rodalies. Dificultats per poder trobar i pagar un habitatge digne. Dificultats per poder comprar a preu assequible els productes bàsics que necessita una família. Dificultats per poder obtenir un servei sanitari ràpid i de qualitat. Dificultats per mantenir operatiu el petit comerç o, bé, per poder viure dignament de la terra o poder viure dignament del mar. Dificultats per tirar endavant el dia a dia de les empreses soterrades sota la burocràcia de la mateixa administració. I al carrer, evidentment, també s'hi viu patiment per la pressió fiscal del govern. Una pressió fiscal que en els darrers anys ha augmentat un 20 % amb increments espectaculars, com ara aquest 43 % d'augment de l'impost de societats o el 39 % d'augment de l'IRPF a causa de no voler deflactar-lo en funció de la inflació.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.