«Però si tot això no fos prou, a més a més, fins i tot els grans indicadors macroeconòmics que vostès sovint donen tanta importància, també hi ha símptomes que haurien de fer aixecar preocupacions entre el govern. Per exemple, malgrat tindre un increment en el producte interior brut i malgrat tindre la major recaptació tributària en els impostos dels últims anys, resulta que segueixen tenint l'endeutament públic més gran de tota la seva història. O, per exemple, malgrat aquesta bonança econòmica que sovint presumeixen, tenen una inflació que en els darrers cinc anys s'enfila fins el 20,2 %. Per tant, evidències de que hi hauria d'haver motiu de preocupació, fins i tot de reprovació en el propi govern. Ara bé, en aquest context, en aquesta realitat venen vostès, senyors del Partit Popular, a fer propostes com si no haguessin trencat mai un plat, com si no haguessin governat mai. Vostès, que són el màxim exponent d'aprofitar-se de les administracions públiques? Vostès que han recargolat la llei per perseguir i castigar els catalans. Vostès, que a causa de la seva manca de supervisió quan governaven, van acostar el col·lapse al sistema bancari, obligant a invertir desenes de milers de milions d'euros per tal de poder-los rescatar. Vostès, que a més a més, no van exigir cap mena de responsabilitat als gestors d'aquestes entitats bancàries. Vostès que quan governaven van gaudir mal venent-se les empreses públiques i privatitzant els serveis públics sense garantir-ne la necessària qualitat. Vostès que quan governaven van causar l'ingent increment del deute de les comunitats autònomes en escanyar-ne la seva gestió. Vostès que quan governaven van acarnissar-se, retallant la despesa pública per sobre del necessari durant la darrera crisi econòmica. Vostès, senyors del Partit Popular, venen avui aquí a donar-nos lliçons econòmiques amb aquesta moció.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.