«Moltes gràcies. Molt bona tarda a tothom. Avui, quan parlem d'ocupacions, ens allunyem completament del moviment social i polític dels anys seixanta que feia servir la K com a símbol contracultural per denunciar la manca d'espais comunitaris i defensar sistemes d'organització alternatius. Avui, una ocupació no és més que una forma d'accedir il·legalment a un habitatge aliè sense autorització de la propietat i sense abonar cap lloguer. Junts sabem bé que, en l'actualitat, l'habitatge és un dels problemes més ingents que els poders públics tenen sobre la taula. Tots som conscients que les causes d'aquest dèficit són nombroses i diverses: l'augment i els canvis demogràfics, la mobilitat del món rural cap a les ciutats, un món global cada dia més proper i accessible, per exemple, amb el turisme, i l'enorme poder d'atracció econòmic o d'innovació d'algunes ciutats, etc. Però no abordarem avui aquí totes aquestes causes. Però el que sí que és innegable és que algunes polítiques recents han aguditzat el problema que implica la minsa construcció de nou habitatge, ja sigui per la manca d›estímuls, la penalització urbanística o problemes d›inseguretat jurídica. Han resultat contraproduents o, com a mínim, gens efectives. Avui ningú pot defensar que és més fàcil accedir a un habitatge ara que fa deu anys. Els joves ja no es poden emancipar. Quan finalment ho intenten, ja han deixat de ser joves i són majors, adults de més de 30 anys, i nombroses famílies pateixen per arribar a final de mes amb l'habitatge convertit en un dels temes que més els preocupa per assegurar-se un nivell de vida adequat.»

Fragmento 1 de 15 de esta intervención.