«Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s'ha anat edificant l'estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d'educació, de seguretat i, més recentment, també d'acompanyament social, les anomenades potes de l'estat del benestar. Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l'escola i a l'institut, gaudir d'un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d'una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l'habitatge ha de constituir una nova pota de l'estat del benestar i que els poders públics han d'implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi's que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l'accés a l'habitatge. Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat.»

Fragmento 2 de 15 de esta intervención.