«En definitiva, l'ocupació d'immobles està generant un mercat negre de lloguer i d'accés a l'habitatge que posa en perill especialment aquelles persones més vulnerables, perpetuant la pobresa i la dependència respecte de bandes professionals de l'extorsió. Però els efectes negatius no acaben aquí. La tebiesa judicial ha afavorit l'aparició d'empreses poc escrupoloses que han convertit el desallotjament dels pisos ocupats a preus abusius en un negoci molt rendible també, i sovint molt poc ètic. A més, la permissivitat actual impedeix que les administracions i entitats socials puguin gestionar habitatges buits per destinar-los a famílies vulnerables. I aquest és un efecte molt greu i molt poc comentat. A Catalunya és possible expropiar temporalment els habitatges buits dels grans tenidors com a entitats financeres o fons voltors, perquè les administracions puguin destinar-los a polítiques públiques d'habitatge. Però les meses d'emergència estan col·lapsades i qui segueix els protocols sovint es troba sense solució, perquè els immobles que podrien adjudicar-se legalment a famílies amb més vulnerabilitat estan ocupats il·legalment per aquells que no tenen cap prioritat segons els propis criteris administratius.»

Fragmento 6 de 15 de esta intervención.