«La realitat és que vivim instal·lats en un món on s'ha imposat la idea que qualsevol dia la nostra àvia baixarà a comprar el pa i, quan torni, es trobarà la casa ocupada. És real també que hi ha ocupacions. És real també que hi ha bandes organitzades que actuen com una màfia i que trafiquen amb cases buides i amb la desesperació de moltes famílies que no tenen cap altra alternativa. És real també que la justícia és lenta, que moltes vegades la policia no arriba a temps i que les ocupacions s'allarguen. Però també és real que avui aquesta iniciativa que ens presenta Junts per Catalunya vol equiparar la violació de domicili amb la usurpació d'immobles. Perquè ens entenguem, per a la gent normal, què és una violació de domicili? La violació de domicili és quan algú entra a casa teva, al lloc on tu dorms, on tu menges, on tu cries els teus fills, on tu somies, on tu estimes, on tu construeixes un projecte de vida, violant així el teu dret a la seguretat i la intimitat. I un cas en què algú que, pel que sigui, desconeix el funcionament del país on acaba d'arribar i hi ha immobiliàries que no els lloguen un pis perquè es diuen Fàtima, Karim o perquè tenen un accent que els sembla estrany han d'acabar comprant una clau d'un habitatge per milers d'euros, un habitatge que realment no saben ni de qui és, però que per desesperació, perquè no tenen una altra alternativa, compren. També un altre cas podria ser algú que ocupa un pis de la Sareb o de qualsevol altre banc, perquè l'alternativa que li queda és criar els seus fills sota un pont. I avui, Junts el que pretén és que aquests casos es tractin per igual.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.