«President, senyories, bona tarda. El text que ens proposa el Partit Popular és un compendi de grans principis i contradiccions del partit conservador. La primera contradicció -permeti'm, senyor Sémper, que li digui- és observar la seva encesa crítica a VOX a Europa, sense recordar que el partit VOX acaba de salvar l'estranya supervivència de l'indigne president Mazón. És curiós, desconcertant, interessant, bonic. En la seva proposició no de llei, per un costat, exposen principis amb relacions internacionals amb els quals estem d'acord. Parlen de multilateralisme, de l'ordre internacional basat en normes i, evidentment, condemnen clarament les agressions de Rússia a Ucraïna. Nosaltres també ho fem, sempre ho hem fet clarament. Però per altra banda, s'intueix massa un atlantisme desfermat, que és una mica el mateix estil que va portar a Espanya a participar en guerres contràries a resolucions de Nacions Unides. I com ara recordava el senyor Iñarritu, potser el problema és que vostès fan preguntes antigues. Per exemple, parlen de l'OTAN com si el senyor Trump no hagués arribat a l'administració americana. Parlen de la realitat com si no s'hagués mogut. I això no deixa de sorprendre, perquè avui dia -estaran d'acord, senyories del PP- ser atlantista és una cosa bastant difícil amb el senyor Trump a la Casa Blanca.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.