«El segon punt que els volia dir és que la Unió Europea no ha pogut desplegar el seu potencial de pressió diplomàtica i econòmica contra Putin per la pròpia divisió interna de la Unió. Ho sabem. Per exemple, la connivència de Viktor Orbán amb règims autoritaris que, com el seu, persegueixen tota oposició política i tota dissidència. Això ha restat efectivitat als paquets de sancions de la Unió i, evidentment, ens ha afeblit com a actor internacional. I també el requeriment d'unanimitat a les institucions europees li ha permès tenir una perillosa posició de bloqueig. Recordem, en aquest sentit, que Viktor Orbán va formar part, senyor Sémper, de la família europea del PP fins a l'any 2021. Fins a l'any 2021. Set anys més tard de l'annexió de Crimea. És a dir, que la família popular va trigar set anys a veure que el senyor Orbán era una cosa estranya, un àlien allà dins. El que cal és defensar sempre els principis que han de guiar la política internacional al nostre parer. Per exemple, el respecte al dret internacional i a les decisions de Nacions Unides, i fer ús de totes les eines de diplomàcia i pressió econòmica que tenim a l'abast, quan els governs autoritaris ataquen els drets humans. Per cert, ataquen a Rússia, però també a Gaza i altres indrets on el PP i el PSOE a vegades hi posen menys interès.»

Fragmento 4 de 6 de esta intervención.