«Diumenge dia 9 de març es convoca una reunió d'urgència. Té la seva ironia que el president d'Adif Pedro Marco de la Peña, hagi de venir en avió si vol arribar a Barcelona. I per acabar-ho d'adobar, amb solidaritat total amb els usuaris catalans, aquesta reunió comença amb retard. I en aquesta reunió es prenen acords que els vaig trobar inversemblants. Per exemple, arran de l'obertura del túnel de Roda de Berà s'ha decidit fer la prova sense passatgers. Repeteixo: sense passatgers a dins del tren. Això vol dir que feien les proves amb viatgers dins del tren? Quina mena de gestió és aquesta? Li faré una proposta. Posin el consell d'administració de Renfe dins d'un tren durant aquestes proves i així si estan tancats tres o quatre hores a dins del tren podran saber com és un tren de Rodalies per dins. Les inversions s'han de fer amb planificació. Primer les més urgents, després les necessàries i, finalment, les més prioritàries. Com diu la portaveu de Dignitat a les vies, vostès estan arreglant el terra i les parets d'un edifici que no té sostre. Pintar les parets amb aquarel·la no serveix de res si no hi ha sostre. Les poden pintar fins a la lluna i tornar que no solucionaran res. Senyor Puente, vostè sap el que pateix la gent? Pensin en la ciutadania. La ciutadania que necessita el tren per anar a treballar o estudiar, que es desperta i no sap si podrà arribar a la feina, que adapta els seus estudis al seu mitjà de transport. Estan parlant de sostenibilitat, però vostès forcen la gent a tenir un cotxe o a viure a les grans ciutats. Hi ha persones que es lleven a les sis del matí i, en el millor dels casos, arriben quaranta-cinc minuts tard a la seva feina. Qui compensa aquesta frustració?»

Fragmento 3 de 14 de esta intervención.