«Bona tarda i gràcies, president. Senyora Vázquez, si no existís Catalunya, jo no sé de què parlarien, la veritat. Jo penso que ens hauríem de donar la independència, encara que només sigui per salut mental, per felicitat. Serien tan feliços vostès, tan feliços. Perquè la veritat, venen amb una mala llet, que venen aquí parlant de Catalunya. És que la veritat els hi surt de les entranyes. Miri, vostè ha dit les 26 menors per a Catalunya. Ha dit 26 menors per Catalunya. Senyora Vázquez, senyora Vazquez: 26 menors per Catalunya, ha dit. Bé, però s'oblida que en aquests moments tenim 204 menors tutelats. S'oblida que tenim un programa assistencial que manté el programa fins més enllà dels 18 anys i sumen 4208 tutelats. Amb les mateixes fonts que vostè ha dit 26, poden posar uns quants més. Parlen vostès de competències. Clar que les volem totes les competències. És que nosaltres som el partit que venim de Companys i de Macià, i vostès venen del franquisme. Doncs sí, tenim dos models d'estat diferent. Clar que sí. Però això és normal, no? És a dir, aquí el problema està en que el Partit Popular ha tornat a fer el que millor sap fer: barrejar xenofòbia i catalanofòbia. En un còctel, jo diria, bastant, bastant, bastant cutre. Vostès no venen a parlar de polítiques migratòries. Venen a vomitar els mateixos mantres de sempre. 'España se rompe', 'l'efecte crida', 'la seguretat nacional', 'els Mossos són dolents, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional són molt bons'. Com si no els coneguéssim, com si no fos evident que el seu únic projecte polític és la por.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.