«Per altra banda, celebrem que avui s'aprovi també la reforma de la representativitat agrària a la llei que estem a punt d'aprovar. Celebrem l'acord arribat per fixar les condicions mínimes i les condicions objectives de representativitat per poder accedir a les taules i als òrgans de negociació i, òbviament, de decisió. Celebrem, senyores i senyors diputats, que aquí, almenys la democràcia arribi a la pagesia i a la ramaderia de tots els territoris de l'Estat, recordant que a Catalunya celebrem eleccions agràries des de 1994, 20 anys després del manifest fundacional d'Unió de Pagesos, nascuda quan el franquisme ja agonitzava, bé, quan Franco agonitzava, perquè això de que el franquisme ja no existeix, això és un altre tema. Avui, el meu país, les eleccions agràries, val a dir, deixem-ho dir, es celebren cada cinc anys i, a més a més, aquestes últimes les hem celebrat ja telemàticament. Ja les hem fet telemàticament. I ara sí que acabo president, amb la ferma voluntat que es facin eleccions agràries arreu, perquè aquest és l'objectiu. Avui estem contents que amb aquesta reforma tothom se senti més o menys representat. Acabo. Tindrem una llei que, malgrat quedar ser curta des del nostre punt de vista, esperem que ajudi i esperem sobretot, que contribueixi a difuminar una de les grans paradoxes de la societat actual i un titular demolidor: el malbaratament d'aliments creix i ho fa sense mesura. I que això passi mentre al món més de 828 milions de persones pateixen gana al món és, si més no, deixem-ho dir, patètic.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.