«Doncs bé, hem de dir que compartim, compartim en bona part la preocupació pel dèficit dels jutjats especialitzats que la proposta manifesta i que això dificulta. Aquest dèficit dificulta la protecció efectiva de les víctimes. També compartim l'increment de la càrrega de treball derivada de l'ampliació del concepte de violència contra les dones, i derivada de la incorporació de delictes sexuals que efectivament pot col·lapsar els jutjats especialitzats de violència de gènere, pot alentir les sentències i, en definitiva, pot acabar en una desprotecció de les víctimes. No volem que les víctimes tinguin la percepció que la justícia no resol el seu problema. No volem desincentivar la presentació de denúncies ni que s'estengui una sensació d'impunitat dels agressors. L'Estat no pot deixar desprotegida cap víctima emparant-se en la coherència de la llei acabada d'aprovar, però que també és una llei mancada d'estudis d'impacte i mancada de previsions pressupostàries. La llei no és excusa. La llei no és intangible. Mirin, els fets són els que són. A Barcelona actualment hi ha 5 jutjats especialitzats en violència sobre les dones. Cadascun d'aquests gestiona uns 2000 casos anuals. Amb la Llei d'eficiència a la justícia, aquests jutjats hauran d'assumir els delictes sexuals que ara estan gestionant els 33 jutjats d'instrucció de Barcelona. Això implicarà que els jutjats especialitzats s'hauran d'encarregar de gairebé 9900 nous casos anuals. Per tant, un 20 % més de feina, un 20 % més de casos per a cadascun d'ells. Això és objectivament una situació inassumible, ja que, a més, no es preveu un augment de la plantilla judicial. Tot apunta a un col·lapse en àrees com Barcelona, en àrees molt poblades com Barcelona, on l'Audiència Provincial ja està desbordada.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.