«Molt bona tarda, diputades i diputats. Gràcies president. A la vida, tot allò que comença malament sol acabar fatal. I en política més o menys passa el mateix. I si no s'ho creuen, escoltin aquesta història. Avui el PSOE ens porta la presa en consideració d'una proposició de llei que modifica la llei ¿s'ha dit vastament¿, la Llei 1/2005, de 9 de març, per regular el règim de comerç dels drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Una llei que forma part, òbviament, de les mesures que va adoptar Espanya per reduir les seves emissions contaminants i complir, atenció, complir amb els objectius climàtics de la Unió Europea. En definitiva, es tracta d'actualitzar la legislació espanyola per adaptar-se a les noves directives, és a dir, fer una transposició. Les noves directives, que marquen que es reduiran les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55 % l'any 2030, respecte als nivells del segle passat, respecte als nivells de 1990. D'entrada, dues consideracions importants respecte al que avui se sotmet a consideració. La primera, això que estem debatent arriba tard i arriba molt i molt malament. La transposició d'aquesta directiva europea ha reflexat aquests últims mesos la debilitat del Govern, una debilitat jo crec que manifesta, que lluny de fer política, lluny de negociar, lluny de deliberar i d'acceptar altres majories parlamentàries, es tanca en banda, actua amb arbitrarietat i vulnera, vulnera, sí, drets democràtics. Tothom sap que abans d'acabar l'any, abans del 2024, aquest congrés havia de donar llum verda a aquesta llei. I tothom sap també què va passar en aquella ponència que havia de donar lloc a un dictamen aprovat en una comissió i posteriorment, evidentment, aprovar-se aquí en el ple. Una cosa que no va succeir mai. La història ja la saben. Jo no m'estendré.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.