«I aquesta proposició de llei arriba també després que el Govern hagi dinamitat no per una, sinó per dues vegades una esmena del meu grup parlamentari, transaccionada amb altres grups d'aquest hemicicle per primer cop al Congrés, per segona vegada el Senat. També s'ha explicat la història. L'esmena sobre la cogeneració, una mesura de justícia econòmica, una mesura de justícia industrial i, val a dir, una mesura de justícia ambiental també. La cogeneració de gran eficiència ha estat i és una eina fonamental per garantir la competitivitat de la indústria, la reducció d'emissions i una millor eficiència energètica. I aquesta és la realitat, que vostès no fan ni deixen fer. Són conscients que el retard en el nou marc retributiu a través de les subhastes previst en el PNIEC i paralitzat per la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna ha deixat fora de joc més d'un centenar d'instal·lacions que han esgotat la seva vida útil reguladora sense la possibilitat de renovar el seu cicle d'inversió? En som conscients d'això? Perquè la setmana passada parlàvem de les plantes de cogeneració de tractament de purins i dels ramaders del Segrià i dels ramaders d'Osona. Però avui parlem de moltes altres indústries, de moltes. Una situació que no només perjudica el teixit industrial i el sector primari, sinó que també incrementa les emissions, important, incrementa les emissions i suposa, evidentment, un retrocés important en els objectius de descarbonització.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.