«Moltes gràcies, president. Tal com estem denunciant des de fa temps, és evident que la millora dels indicadors macroeconòmics no es trasllada de cap manera a una millor qualitat de vida dels ciutadans. És així s'ho mirin per on s'ho mirin els del Govern. Tenim una pressió fiscal creixent, amb un increment del 20 % en els darrers anys, un augment de l'IPC asfixiant, amb un increment del 20 % també en els darrers 5 anys, un augment constant del preu dels aliments bàsics, amb un increment del 30 % en els darrers 5 anys. Un insuficient augment dels salaris, només del 16 % en els darrers 5 anys. Un augment exponencial del preu dels habitatges, un 47 % més en els darrers 5 anys. I així podríem anar seguint aquesta llarga llista d'indicadors del dia a dia dels ciutadans fins a arribar al preu de l'electricitat, el qual ha tingut un augment del 67 % en només els darrers deu mesos. Aquesta realitat fa que cada vegada siguin més necessaris els instruments per garantir els mínims estàndards de qualitat de vida de totes les famílies. I en aquest sentit, i des del nostre punt de vista, a aquesta proposició no de llei, s'hi poden fer modificacions per introduir-hi un major grau de millora. La primera de les propostes passa per entrar en la raó de la poca utilització del bo social entre les famílies amb una renda baixa. De fet, que només s'acullin a aquesta ajuda una quarta part de les famílies amb dificultats a causa de la renda baixa hauria de fer reflexionar el Govern de l'Estat. Reflexionar i, evidentment, posar-hi solucions. Però a ningú se li escaparà que, si el Govern no fa aquesta reflexió, és perquè ja li va bé aquest estalvi que li representa aquesta baixa aplicació del bo social. Un estalvi econòmic, això sí, a costa del patiment de molta gent. Així doncs, segur que el desconeixement per part dels possibles beneficiaris, així com les dificultats burocràtiques per accedir-hi, són dues causes principals per la baixa utilització d'aquesta ajuda a les famílies necessitades.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.