«Per aquesta raó, des de Junts per Catalunya proposem que s'automatitzi la concessió del bo social energètic a les famílies que comptin ja amb l'ingrés mínim vital. Donat que els beneficiaris de l'ingrés mínim vital ja han estat identificats com a col·lectius de risc, concedir-los automàticament el bo social energètic garantiria una major protecció efectiva contra la pobresa energètica. Arribats aquí, però, deixi'm dir-ho, que segurament amb aquesta proposta a molts de vostès potser els pot explotar el cap, perquè no ens podran seguir etiquetant com la dreta catalana. Però també deixi'm dir-ho, a aquestes alçades ja haurien de saber que a nosaltres no ens encaixen ni unes etiquetes ni les altres, perquè nosaltres, al marge dels seus perjudicis i les seves mirades carregades de tòpics, som els que estem aquí sense complexos per defensar el que necessita la gent. En aquesta línia, la de defensar el que necessita la gent, és evident que el cost de la vida depèn molt d'on es viu. No és el mateix tirar endavant una família a Extremadura o a Múrcia que a Catalunya. De fet, Catalunya encapçala el rànquing de l'augment de l'IPC acumulat en els darrers vint anys, amb un increment de preu de la vida del 57,8 %. És un 57,8 % més car viure a Catalunya avui que el març del 2005. És per això que des de Junts per Catalunya entenem que el bo social energètic ha de venir corregit en base al cost de la vida en funció del lloc on viu cadascú. En cas contrari, es reforça el risc de determinats col·lectius pel fet de viure en un o altre territori, i se'ls discrimina negativament per raons geogràfiques.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.