«Bona tarda, presidenta. Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, avui parlem d'un símptoma d'una malaltia estructural: la pobresa energètica. De famílies que viuen amb por d'encendre la calefacció, que avui escalfen l'aigua al microones perquè els han tallat el gas. I això passa avui, aquí i a l'Estat espanyol. El bo social elèctric hauria d'evitar això, sí, però no compleix la seva funció, com molt bé ha denunciat el Partit Nacionalista Basc. Només el rep el 20 % de les llars que el necessiten. I no és només culpa de la burocràcia, sinó que és el reflex d'un sistema profundament injust. La diagnosi està bona i votarem a favor, però també diem que és insuficient i explicarem per què. Mentre l'oligopoli elèctric segueix acumulant beneficis, la llum, el gas, la calefacció s'han convertit en un privilegi, no un dret. I aquesta proposició no de llei no qüestiona ni el sistema de preus, ni els oligopolis, ni la dependència d'un model que converteix drets bàsics en favors administratius. Tampoc proposa una tarifació social automàtica ni cobertura bàsica garantida d'energia, ni incorpora cap mirada territorial. Pensem que territoris com les Terres de l'Ebre o Tarragona no poden ser empobrides, mentre són els qui tenen els centres de producció. Algun detall hauria de caure en aquestes zones, sobretot en la gent més empobrida, ja que paguem el cost que això significa. Tampoc diu res dels col·lectius més precaritzats, com poden ser les persones grans, els migrants, etcètera, etcètera.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.