«El que és injust avui és que l'energia sigui un privilegi i no un dret, que sigui un privilegi i no un dret, i que la gent hagi de passar fred mentre les elèctriques anuncien beneficis rècords. Potser també en aquesta cambra, potser hauríem d'obrir algun dia el debat de si l'energia i les matèries primeres haurien d'estar en mans privades o no. Ahí lo dejo, però penso que potser hauria de ser un debat més necessari que altra cosa. Al fi i al cap, l'energia és de tothom. I això no canviarà sol, caldrà organitzar-se, lluitar i dir-ho clar. Exigir la dignitat no es demana sols amb una PNL, sinó que es garanteix. Espero que entre tots ho lluitem. Moltes gràcies. Buenas tardes, presidenta. Señora presidenta, señoras y señores diputados, hoy hablamos del síntoma de una enfermedad estructural: la pobreza energética, de familias que no pueden encender la calefacción y que calientan el agua con el microondas porque les han cortado el gas. Esto pasa hoy aquí, en el Estado español. El bono social eléctrico debería evitarlo, pero no cumple su función, como nos ha dicho ya el Grupo Vasco. Solo sirve a un 20 % de los hogares que lo necesitan y no es culpa de la burocracia, sino el reflejo de un sistema muy injusto.»

Fragmento 3 de 5 de esta intervención.