«Mentrestant, fa falta, doncs, primers auxilis a moltíssima gent. L'Administració Trump va desmantellar la USAID, la principal agència humanitària del món, i ho fa en nom de la seguretat i els interessos nacionals, seguretat i interessos nacionals que sempre es fan servir amb un únic objectiu. Però el problema no és només Trump. El problema no és només Trump. La sobirania que només serveix per armar-se no és sobirania, és submissió al militarisme i als interessos dels blocs geopolítics aliens a la població comuna i a les classes populars. I això que diré ara crec que és molt important i crec que hem de reflexionar molt més. El món sorgit de la Segona Guerra Mundial, que es va conjurar, si més no en teoria, que es va conjurar, si més no en teoria, a buscar un món millor i en pau s'ha esmicolat absolutament. Ja no existeix ni en l'àmbit teòric. Ens diuen que no hi ha diners, no hi ha diners per a sanitat, per a l'educació, ni per a cooperació, però per a míssils sí. I per a drons també. És el món al revés. Els míssils tenen més pressupost que les vacunes; les armes més suport polític que l'aigua potable. I la guerra s'ha tornat més rendible que la pau. I nosaltres crec que hem de dir, com deia Raimon, no, no és acceptable, no, no és admissible i no, no és moral. Ara bé, els proponents: hem d'exigir al govern coherència. Hem d'exigir al govern coherència. No podem condemnar Trump mentre l'Estat espanyol dedica menys del 0,3 % a cooperació internacional. No podem parlar de pau mentre es disparen els pressupostos militars i que serà un gran debat, si és que arriba aquí. I finalment, una pregunta incòmoda, una pregunta incòmoda. Si ens indigna Trump, no ens ha d'indignar també a Europa? On són els plans Marshall europeus per al Sud Global? On és la valentia de plantar cara a aquest món cada cop més militaritzat i menys humà? Nosaltres ho tenim clar. Cooperació sí, solidaritat també. Cinisme no, hipocresia tampoc.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.