«En els darrers 30 anys, l'Estat espanyol ha destinat 56 000 milions d'euros a la xarxa d'alta velocitat; mentre que només destinava 3700 milions a les Rodalies de tot l'Estat. I d'aquest pressupost, només el 17 % s'ha invertit a Catalunya, tot i que representa una de les zones amb major densitat d'usuaris i de circulacions ferroviàries, un greuge comparatiu flagrant que explica el deteriorament constant de la xarxa ferroviària convencional. Un Estat que durant dècades ha marginat la xarxa ferroviària catalana prioritzant infraestructures radials en lloc de vertebrar un sistema eficient. Per tant, és un estat classista i centralista que perjudica els treballadors i les treballadores que depenen del tren per anar a treballar o estudiar. A Catalunya hi ha 1119 quilòmetres de vies ferroviàries, dels quals gairebé el 46 % són de via única i un total de 200 estacions que donen servei a 166 municipis. Però tot això afecta el 71 % de la població catalana. Aquesta xarxa és, o almenys hauria de ser, la columna vertebral de la mobilitat del país, però es troba en un estat de ruïna. El parc mòbil de Rodalies, que consta de 271 unitats, tenen una mitjana de 20 anys i un 16 % ja superen els 25 anys. El transport que hauria de vertebrar Catalunya, tal com diem, en aquests moments, no és un servei públic, senyories, és un museu sobre rodes. I a tot això cal sumar-hi una infraestructura altament tensionada. Només al nucli de Barcelona es registren fins a 2894 circulacions setmanals, en condicions precàries i amb una xarxa que no pot assumir el volum de demanda actual.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.