«Gràcies, president. Sempre que parlo de ferrocarril, el primer que faig en aquesta tribuna és demanar disculpes als usuaris, perquè crec que és el que toca, que ens toca a tots. Això, això que tinc a la mà és el manifest, és el manifest que la portaveu de Dignitat a les Vies va llegir al final de la manifestació a Tarragona. Un manifest que està ple de dignitat, que està ple també i que condensa l'estat de desànim, d'impotència, de ràbia moltes vegades, però que és de gent disposada, de gent disposada a continuar lluitant, a no rendir-se, perquè rendir-se significa perdre la vida. Estan perdent la vida cada dia en el seu trajecte de ferrocarril. La desesperació de tots els usuaris es pot convertir, com deia abans, en ràbia si aquí i en el Parlament de Catalunya només serveix perquè entre nosaltres ens discutim. Necessitem solucions, la gent vol fiabilitat. La gent vol saber si el tren passarà o si no passarà, però ho vol saber, que el que passa ara és que no té aquesta informació. Parlo des del coneixement. Porto, o he portat, quasi vint anys fent el trajecte des d'Altafulla a Barcelona, i els puc dir que en aquest trajecte he vist com les vies del ferrocarril s'anaven deteriorant any rere any.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.