«Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l'aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d'escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació. El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l'assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d'euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l'Estat, de nou, a partir d'un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.