«Ara bé, avui volem expressar clarament el nostre posicionament des d'una mirada d'esquerres i amb una premissa irrenunciable: el transport públic no és una mercaderia i, per tant, no pot estar supeditat únicament a criteris de rendibilitat econòmica. El transport públic és un dret i ha de ser una eina essencial de cohesió social i territorial, i el mapa concessional ha de servir per planificar amb justícia, per garantir serveis essencials arreu del territori, especialment allà on el mercat no veu negoci per la gent que hi viu. És per això que defensem un model planificat amb visió estratègica i pública. El mapa concessional actual presenta mancances greus, s'ha dit: concessions caducades, cobertura insuficient en moltes zones, freqüències que no permeten fer vida quotidiana i una desconnexió que impedeix una veritable intermodalitat. No podem continuar acceptant, sota l'excusa de l'eficiència, que es deixin de prestar serveis imprescindibles per a la ciutadania. Rebutgem, per tant, una liberalització completa del sector, perquè sabem que la liberalització sempre perjudica els més vulnerables. Tanmateix, som conscients que hi ha espais on podria tenir sentit una competència regulada, sempre dins d'un marc de servei públic. Defensem, per tant, aquest model mixt amb serveis garantits allà on cal i amb certa competència regulada, allà on sigui viable, però sempre des de l'interès general i mai com a excusa per desregularitzar o precaritzar. En qualsevol cas, qualsevol modificació del mapa concessional estatal no pot suposar una centrifugació de responsabilitats econòmiques cap a les administracions autonòmiques o locals.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.