«Presidenta, senyories. De fet, més que parlar, i parlant en caló o romaní, hauríem de dir chanta la mui, i fer un minut de silenci. Chanta la mui i no dir res més. En memòria de tants gitanos perseguits, empresonats, assassinats, desterrats al llarg de tants i tants anys en aquesta península, en nom no se sap de quines lleis. Fem memòria, fem memòria. Des de fa sis-cents anys, menys dos minuts en la història, la vida de les persones gitanes a l'Estat ha estat una història clarament de repressió, d'odi institucional, de racisme estructural, d'exclusió, de persecució, de criminalització, de misèria i, diguem-ho clarament, senyories, d'enorme dolor. La història dels gitanos a l'Estat està ben documentada: assimilació forçada, servitud, trasllat, detencions i l'intent d'extermini de tota una comunitat. S'ha recordat, i ho tornaré a fer jo mateix, Ferran VI, la data negra del 30 de juliol del 1749 i dies posteriors, la gran redada. De què parlem? Parlem de més de 9000 gitanos que van ser tancats en presons, convertits en mà d'obra esclava en galeres, mines i arsenals. Molts d'ells van morir, d'altres van emmalaltir i van quedar amb lesions per a tota la vida.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.