«I vull fer una menció especial a les dones gitanes. Com hem comprovat a Catalunya en els temps que ha governat el president Aragonès, la dona gitana jove és un motor de canvi important per accedir a l'educació superior. La dona gitana en aquest moment, jove, és la que pot transformar aquesta comunitat i cal fer èmfasi en aquest suport especial a les gitanes que volen estudiar i tirar endavant. I permeteu-me acabar, senyora presidenta, permeti'm acabar amb un fragment d'un poema d'un poeta català que tenia la mare gitana, Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista, rebel, anarquista, catalanista que va morir fa 101 anys i que va escriure un poema titulat Nocturn per a acordió, que diu així: 'Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires, com una farandola, feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells, que són de tants colors com la mar sota el sol, que no li calen veles'.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.