«Agafem, per exemple, el Reial decret que es va aprovar ahir dimarts. Sis articles, tres sense aportar res de nou. L'article 2, perquè només estableix les garanties i cobraments per part de l'Estat, i el tercer i el sisè perquè ja els havíem conegut en el desafortunat Reial decret Òmnibus de final d'any. De veritat que aquesta és tota la capacitat de desplegar mesures de protecció davant de la guerra aranzelària que estem vivim? No som capaços d'anar més enllà?, no tenen la capacitat de preveure totes les derivades i escenaris que es poden produir durant les pròximes setmanes i anticipar-se a cadascun d'aquests escenaris com caldria fer-ho? Sembla que no, en principi. I què hi trobem, per tant, en el Reial decret? Ja sigui amb recursos existents o amb nous que es mobilitzen, en el rerefons d'aquest Reial decret hi trobem diferents elements preocupants. El primer, aquest és un Reial decret que acredita, un cop més, la visió centralista del Govern. De fet, fins aquí cap novetat. Mobilització de recursos als quals una bona part provenen dels impostos dels catalans, sense establir en el primer text que vam conèixer, cap mecanisme que garantís que aquests recursos es repartirien en funció del percentatge que representen les exportacions de cada demarcació respecte al total de l'Estat. És a dir, una nova via per empobrir Catalunya en benefici d'altres territoris.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.