«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. L›acord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes d›exportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.