«Com hem arribat fins aquí? Què ha passat? Què està passant? Què ha fet i què ha de fer el Ministeri i la Generalitat avui en l'horitzó, a mitjà i llarg termini? Com hem arribat fins aquí? Durant trenta anys, els successius ministeris de Fomento van prioritzar l'AVE sobre el tren social i convencional. Hi havia consens, tots els grups menys Esquerra Plural, avui SUMAR, apostàvem pel model TTR (turisme totxo Rodalies), AVE per connectar Madrid amb les províncies. Tots els alcaldes i alcaldesses volien el seu AVE i s'oblidaven dels corredors ferroviaris, de les mitges distancies i dels Regionals. Es tancaven trajectes i buidaven territoris. A finals dels anys 90, teníem un Rodalies amb bon servei a Madrid i acceptable Barcelona. Sense inversions suficients, aquests serveis no han suportat les conseqüències de l'increment de la població dels darrers 35 anys, quasi 10 milions d'habitants més a Espanya, que han recalat en les grans àrees metropolitanes. A Catalunya, 2 milions d'habitants més que l'any 1990. A finals del segle XX i principis d'aquest segle XXI, nosaltres, SUMAR, els Comuns, apostàvem per la velocitat alta, recosint tota l'Espanya buida, amb velocitats de 200 quilòmetres hora i amb aturades en les principals poblacions. La resta de grups eren ferms defensors del model d'acceleració capitalista basat en la TTR (turisme, totxo, radial), posant tots els ous en l'AVE i en la mobilitat radial.»

Fragmento 2 de 12 de esta intervención.