«Tot i reconèixer l'èxit de les xifres de passatgers de l'AVE, què ha suposat tot això? Primer de tot, l'efecte campanar. L'AVE ha accelerat la gentrificació urbana i va deixar en l'oblit a pobles i ciutats mitjanes. Les dades parlen: entre el 1990 i el 2018, fins aquests governs, es van invertir 60 000 milions en alta velocitat i només 3600 milions en tren convencional. Hi va haver un error estratègic, que paguem tots, que vostè no té la culpa. La separació radical entre Renfe i Adif, radical, dic, per exigència europea. Va ser un disbarat. El traspàs de Rodalies a la Generalitat, sense recursos suficients, va generar desconfiança crònica. Durant més de deu anys, la Generalitat somiava amb un altre trajecte, tenir a la gent treballadora emprenyada ja li servia per al seu tacticisme polític. I què està passant avui? Doncs miri, la planificació falla. Adif va cometre errors tècnics, com per exemple, vostè ha citat en certa mesura les obres de l'R4 aturades i represes sense criteri dues vegades. La tempesta perfecta es va produir amb el tall de Roda de Berà durant cinc mesos, que van patir. Quan arrenca, ho fa amb un tren on va la consellera i tota la premsa, que arriba al seu destí amb 50 minuts de demora. Res fora del normal. Però clar, amb llums i taquígrafs.»

Fragmento 3 de 12 de esta intervención.