«Vostè ens diu que la ciutadania vol veure això, però en realitat la ciutadania el que veu és un caos. Veu les andanes plenes de gent i que arriben tard a la feina. Crec sincerament, ministre, que no parlem el mateix idioma i no em refereixo que parlem un català o en castellà. Em refereixo que no parlem de la realitat quotidiana que viuen els usuaris. I li posaré un exemple perquè s'entengui millor. Vostè ens parla de moltes pomes, però la ciutadania necessita peres. Si no som capaços d'analitzar què fa realment falta a la ciutadania, no solucionarem mai aquest problema. Ens omplirà de pomes, ens posarà les estacions plenes de pomes, que vol dir promeses, titulars i inversions anunciades, però continuarem sense tenir cap pera. S'entén això? S'entén que no ens està donant el que necessitem? És a dir, no ens dona millores reals ni tangibles ni útils per a les persones que han de pujar cada dia al tren. I encara més greu, hi ha avaries que avui serien evitables amb una bona gestió, però no es pot gestionar bé si vostè no les veu. I el traspàs, aquest traspàs s'ha de fer, perquè és l'única via per garantir un servei digne a la ciutadania de Catalunya. Però això no pot convertir-se en una guerra entre treballadors de Renfe, treballadors d'Adif i els treballadors que cada dia agafen el tren, però tampoc pot derivar en sabotatges a les vies.»

Fragmento 3 de 14 de esta intervención.