«El col·lapse ha arribat a extrems inadmissibles. El passat 7 de març, vostè ho va dir, ho ha explicat, 900 persones van quedar atrapades en un tren entre Bellvitge i Gavà. Una passatgera explica que van haver de forçar una porta per poder respirar. Altres van haver de baixar caminant, els bombers van haver de venir a rescatar gent, alguns van necessitar atenció mèdica. Això, senyor Puente, és inadmissible. I això no és tot. Ens parla de les obres, les obres de Sant Vicenç de Calders. Li faig una pregunta molt seriosa: 'serviran de res, senyor ministre, aquestes obres?' Perquè tenim la sensació, per no dir la certesa, que està fabricant un coll d'ampolla. Crec que se li ha advertit moltes vegades. I aquest patiment, aquest patiment que té ara la gent, aquesta inseguretat tindrà conseqüències per a qui les pateix. La ciutadania, per sort, s'organitza i diverses plataformes ja han alçat la veu. De fet, el dia 22 de març van convocar concentracions en diferents punts del país per denunciar aquesta situació. El malestar és tan profund que fins i tot també ha arribat al Parlament, de fet, s'hi va celebrar un ple monogràfic en què el president de la Generalitat va prometre millores i va defensar el traspàs com a solució per a una gestió més eficaç i sabem que aquest traspàs no serà fàcil, però que cal fer-lo amb decisió, amb compromís, amb transparència, perquè vostès van signar aquest acord i ara cal complir-lo. I com més àgil, més eficaç i més sòlid sigui el traspàs, més beneficis tindrà per a tothom. I per això, ministre, li fem preguntes clares: està disposat a posar dates concretes i un compromís ferm a les inversions pendents? Com pensa garantir que el traspàs no sigui una excusa per continuar allargant l'agonia del servei?»

Fragmento 5 de 14 de esta intervención.