«La Universitat Rovira i Virgili ha iniciat un estudi per analitzar els efectes psicològics del col·lapse ferroviari. I no és cap detall anecdòtic, senyor ministre, és la constatació que ens trobem davant d'una crisi que afecta la salut pública. L'estrès crònic que viuen els treballadors, estudiants, famílies, persones grans, que està deixant una petjada profunda. Perquè no es tracta només de viatges ininterromputs. Es tracta de vides malmeses, de gent que cada dia arriba tard al seu lloc de treball i això genera un estrès molt important. I és per això que cal posar un nom a aquest patiment, perquè aquesta situació no es pot seguir normalitzant. No són incidències puntuals, ministre, són vulneracions quotidianes del dret a viure amb dignitat. Són obstacles constants per a milers de persones que només volen arribar a l'hora a la feina, a l'escola o, simplement, a casa seva, o anar-se'n a un cine o a un teatre i arribar a l'hora. Aquesta gent no vol més excuses, vol i necessita respostes, no vol més promeses, vol un respecte per tota aquesta gent.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.