«I quan ens parli d'inversions, ja m'agradaria que s'imaginés més la gent que està en una andana, i els expliqui perquè, li torno a repetir, jo crec que no parlem el mateix idioma. Abans li he posat l'exemple de les pomes i les peres i potser no se m'ha entès. Li posaré l'exemple de cercles i quadrats. Si la gent necessita cercles i vostè li doni quadrats, hi haurà sempre una desavinença. I això és el que ens passa. Les institucions estem fallant a la gent i la ciutadania s'organitza. El passat 22 de març, abans li he dit, plataformes veïnals van omplir places i estacions per denunciar aquest caos estructural. L'ANC va convocar aquest dissabte passat també una protesta a l'estació de Sants, perquè el caos és insostenible. I és que tenen tota la raó. I quan un servei públic condemna a la gent a la precarietat, la gent, el poble, no tenim el dret a rebel·lar-nos, no és un dret, és un deure que tenim, de sortir al carrer i queixar-nos de què un servei públic, pagat amb diners públics, no està funcionant. És el transport de la classe treballadora. És que els carrers de Catalunya haurien d'estar plens de gent queixant-se, de què el transport de la classe treballadora no està complint les nostres expectatives. La gestió de Rodalies, de Regionals de Mitja Distància, no és un problema tècnic, senyor ministre, és un problema polític, de sobirania i de dignitat nacional.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.