«I faré una mica de treure pit del meu país i de les polítiques del meu partit. Catalunya no és territori d'entrada, però sí terra d'arribada i esperança. I això no és una frase bonica, és una realitat. I donaré dades. Entre el 2017 i el 2025, Catalunya ha acollit més de 15 000 joves migrats sols, i avui 6435 infants i joves viuen sota la protecció de la Generalitat. És per nosaltres un orgull. Infants, adolescents, nens i nenes que arriben sols, sense ningú, sense papers, sense diners, sense suport, només amb una maleta buida i un cor ple d'esperança. Aquesta és la realitat. Que hi ha problemes? Sí que hi ha problemes, com a tot arreu. I si hi ha problemes, hi ha solucions. I els problemes que això impliqui es busquen solucions. És tan senzill com això, com qualsevol altre menor, com qualsevol altra persona. Si hi ha problemes, es busquen solucions. Nosaltres a Catalunya vam decidir no fallar-los. Fins i tot vam anar més enllà. Acompanyem fins als 21 anys. Oferim habitatge, formació i inserció laboral, escolarització i cultura cap a la llengua. Per això diem que el nostre sistema està compromès i amb orgull, i així ens ho ha reconegut més d'una vegada el propi ministeri. Tenim una petita diferència, però crec que aquest decret ho soluciona.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.