«Celebrem que aquest decret reconegui l'excepcionalitat de la situació i habiliti un fons de 100 milions d'euros. Però siguem clars, aquests recursos han d'arribar a qui veritablement acull, encara que no li toquin trasllats. A qui fa l'esforç que ja acompanya, que ja fa la feina com ho fa el meu país, sobretot quan teníem aquesta conselleria. I avui ho reclamem. No és ni caritat ni és excusa. Justícia. I sabem que per a fer justícia calen dades. Dades reals. I aquí també diem que les dades les coneixem a la Generalitat perquè els tenim als centres, els tenim comptabilitzats, estem finançats i tenim unes dades que estan més actualitzades que altres. No es poden fer polítiques serioses amb xifres irreals. Però escolti, més enllà de les dades, parlem clar. Estem parlant de criatures i de criatures, infants i adolescents que han viscut el que cap infant hauria de viure mai. No són un problema, són una responsabilitat, no són una amenaça, no són una càrrega, no són una causa i així ho denunciem. Nosaltres defensem una societat que protegeixi, eduqui i acompanyi. Una societat que no deixi ningú enrere, vingui d'on vingui. Una societat que entén els drets de la infància com a drets universals i drets humans no negociables, no condicionats, no tractats com a mercaderia. Per això celebrem aquesta llei. Seria difícil que algú votés en contra I per als qui voten en contra, ben a prop hi ha un confessionari.»

Fragmento 4 de 6 de esta intervención.