«Hi ha dos elements que vull posar damunt de la taula que per a mi no han estat suficientment posats en valor. Fins a l'any 1995 no hi havia cap possibilitat d'opció i estem parlant de carreres professionals de més de 40 anys. Per tant, quan diuen allò de: 'ustedes podrían haber optado'. No. No és cert. I quan va arribar el tram del 1995 al 2005, ja hi havia una quantitat de diners empantanegada que tampoc ho feia possible. I això explica que trenta o quaranta anys després haguem d'arreglar una cosa que no es preveia que estigués tan malament. Quin de tots els advocats o procuradors, que en el seu inici va començar amb la mutualitat, va pensar que després de 40 anys de professió, tindria una jubilació de 400 euros? Ningú. Ningú. Perquè som advocats i procuradors, però no som idiotes. Ningú va voler, entre cometes, enganyar el sistema pagant menys, que és del que se'ns acusa als que volem ara fer la passarel·la. Això no va passar. Va passar que hi havia una obligatorietat, va passar que després ja hi havia uns diners que no permetien fer el pas, i va passar que es va seguir fent l'accés a les mutualitats en lloc del sistema comú, perquè el que deien els col·legis, diguem-ne per dir-ho fi, que no era exacte.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.