«Bona tarda, senyories. Bé, el que està passant ara i aquí em recorda una frase de Thomas Mann, abans de la Segona Guerra Mundial. L'il·lustre escriptor alemany va dir: 'El feixisme arribarà a Amèrica parlant de llibertat', i ha arribat a Espanya parlant de llibertat d'expressió, vet aquí. Ens hem d'acostumar a aquesta època estranya en que els ultres ens donen lliçons de llibertat d'expressió. És el que hi ha. El que passa és que els demòcrates els escoltem i amb paciència els contestem. I permetin-me una reflexió sobre la corrupció del llenguatge, que és una cosa pròpia de qualsevol partit totalitari. Em fa molta gràcia que els ultres s'autoanomenen 'dissidents'. Dissidents, senyories. La paraula dissident està lligada a la lluita per la llibertat. Dissident va ser, per exemple, el que fou president primer de Txecoslovàquia, Václav Havel. Aquest va ser un dissident que es va enfrontar a la dictadura comunista. Un escriptor dissident que va pagar amb presó i amb tortures oposar-se a un règim tirànic. Senyories de VOX, vostès no són dissidents. Vostès no són dissidents, vostès sostenen una ideologia destructiva i ho fan perfectament en un parlament i arreu, en el carrer on volen. I aquesta és la grandesa de la democràcia, però vostès no són dissidents. Vostès senzillament van en contra de les llibertats i volen canviar això. El que vol fer Vox és que es poguera titular com 'Elogio del bulo'. 'Elogio del bulo' en català, 'elogi de la falòrnia'. O també podríem considerar que els diputats de VOX són comercials de Elon Musk, que és una feina interessant en aquest moment ser comercial d'Elon Musk, que és un senyor que, bàsicament, ha intentat canviar el món des del govern. Ho ha fet tan malament que l'han tret d'un govern on l'acceptaven i ara intenta continuar canviant-lo des de fora. Quina cosa més trista ser comercials d'Elon Musk en un parlament. Comercials de Trump o comercials de Putin.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.