«Però això té una cara B. Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans. Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, tingui el país el pitjor atur juvenil d'Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l'extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l'altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans. Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se'ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s'acostin les pròximes eleccions s'aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d'Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.