«Señorías, lo del 28 de abril ha sido un aviso para que se invierta y planifique más en un sistema que no se debe basar solo, repito, en el beneficio salvaje de cuatro oligopolios, sino en el derecho de millones de personas a tener luz. Por cierto, lo del apagón no es algo nuevo. De hecho, hay gente en este país que vive en un apagón crónico. La Cañada Real, por ejemplo, o asentamientos de jornaleros migrantes en Huelva y en Almería. Casi 15 000 personas en este país, señorías, viven en un apagón crónico, sin luz, 15 000 personas. Y aquí no pasa nada. Ojalá tras lo que sucedió el lunes 28 de abril el debate nacional se centre más en nacionalizar un bien como la luz que en el kit de supervivencia. Señorías del govern. 5 anys. Hi ha hagut una pandèmia, un volcà, dues guerres, un temporal de neu històric, una inflació disparada, una dana, dues vegades Trump, una guerra d'aranzels i un gran apagón. Això sembla Jumanji, però és el que ha passat en aquest país els últims cinc anys. Però senyor president i senyores del govern tinguin clara una cosa: van trigar. Van trigar una eternitat a sortir a parlar. Van trigar una eternitat. Concretament, el president del govern va sortir a les sis de la tarda amb un retard de quaranta-cinc minuts. I jo estic d'acord que potser en aquell moment, les primeres hores, la gent no necessitava saber què era un mix elèctric. La gent potser no necessitava saber què era un gigahercio. Sí, estic d'acord. Però la gent sí que necessitava en aquelles primeres hores, el màxim representant públic d'aquest govern explicant què s'havia de fer, si estaves tancat a un ascensor. Si havies o no havies d'anar a un súper, si havies o no havies de trucar al 112. Això sí. I van trigar una eternitat. Van trigar una eternitat a sortir a parlar. I és un terrible error polític tot plegat.»

Fragmento 5 de 8 de esta intervención.