«Lamentablement, i durant dècades, l'aparell de l'Estat espanyol, amb tots els seus col·laboradors, ha dedicat més esforços a contenir l'anhel democràtic i legítim català que a atendre demandes socials, culturals, econòmiques. I si no, com s'explica, per exemple, que ara ens vingui aquí a demanar un aval per gastar-se 10 000 milions d'euros en un pla de defensa molt poc detallat, mentre és incapaç de pagar, senyor Sánchez, els 40 milions d'euros que necessiten els afectats per l'ELA. Que els necessiten i que fixa la llei que vam aprovar aquí fa uns mesos amb els seus vots, també socialistes. Però permetin-me que digui amb els seus vots hipòcrites, perquè la llei està aprovada, però els diners no arriben i depèn exclusivament de vostès que aquests diners arriben a qui els necessiten. Com es pot parlar també de defensa compartida quan un dels pobles que hi ha a la península se sent històricament ocupat i, per tant, gens defensat. Catalunya ha vist desfilar tancs espanyols pels seus carrers, ha vist assassinar i empresonar presidents, ha tingut presos polítics. De fet, el president de Catalunya és avui a l'exili. Catalunya ha estat amenaçada amb la suspensió del seu autogovern. En moltíssimes ocasions ha vist perseguida i menystinguda la seva llengua. Ha patit un 155 i ha viscut com l'estructura militar i d'intel·ligència de l'Estat espanyol ha servit, no pas per garantir la seva seguretat, sinó per espiar, per perseguir i per criminalitzar. I sempre, senyor Sánchez, amb la seva col·laboració. Segurament el més reprovable en el seu discurs sobre defensa és que no ha tingut espai per a l'autocrítica ni cap menció a l'ús coercitiu del poder estatal contra un poble que només vol decidir.»

Fragmento 4 de 20 de esta intervención.