«Senyor ministre, la seva resposta, com és habitual en el govern, és una cortina de fum. Dilluns, 28 d'abril. 12:33. Tot l'Estat espanyol es queda sense electricitat. Sis hores després, sis hores després compareix Pedro Sánchez. Fins llavors silenci. Vuit hores després, vuit hores després, compareix Salvador Illa. Fins llavors. Silenci. Silenci mentre queia completament el sistema de telefonia. Silenci mentre el transport públic col·lapsava mentre la gent quedava tancada als trens a l'interior de túnels foscos, mentre la gent patia l'angoixa de no trobar els seus familiars. Silenci mentre els polígons petroquímics cremaven a les torxes tota la seva producció. Silenci mentre tot quedava aturat. Hores i hores d'un silenci inacceptable. Silenci del president Sánchez. Silenci del ministre d'Interior, del ministre d'Indústria, de la ministra de Transició Ecològica, del ministre de Transports. Silenci del president Illa. Silenci dels consellers de la Generalitat, dels 42 diputats del PSC al Parlament i dels 19 diputats del PSC aquí al Congrés. Mentre la gent patia, vostès estaven tots callats, callats i amagats a Madrid, perquè ningú volia posar la seva cara a una situació descontrolada i callats i amagats a Catalunya, perquè patim un govern sense capacitat de gestió i una sucursal sense veu pròpia. Callats i amagats perquè ningú volia ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callats i amagats que rima amb deixar els ciutadans abandonats i uns governs covards.»

Fragmento 1 de 2 de esta intervención.