«Presidenta, senyories, molt bon dia. Avui parlem, encara que no sempre ho tinguem present, d'una de les fites de la humanitat. Avui parlem dels principis de les normes del dret humanitari internacional i dels mecanismes que, com a mínim, que com a mínim, permeten tenir l'esperança que aquests principis i aquestes normes puguin tenir alguna coercitivitat, puguin tenir alguna efectivitat. Parlem del Dret Penal Internacional i la Cort Penal Internacional, el tribunal permanent que jutja els responsables dels crims més greus contra la humanitat, els genocidis, els crims de lesa humanitat, crims de guerra i crims d'agressió. Amb les seves mancances, la creació de la Cort Penal Internacional per l'Estatut de Roma el 1998 és el resultat de dècades d'esforços per assolir alguna cosa semblant a una justícia internacional que impedeixi els pitjors crims contra la humanitat. No obstant, aquest esforç per tal que l'únic que quedi el món no sigui l'ús de la força, la crua violència, la llei de la selva, el tots contra tots, no viu els seus millors moments. L'Ordre mundial en què es va crear l'Organització de les Nacions Unides, que és el medi del dret internacional humanitari i, en definitiva, de la Cort Penal Internacional, ha mutat. Ja no és la globalització, que formalment mantenia el respecte pel dret internacional, sinó que som davant d'una nova realitat internacional en la qual el conflicte i la violència, les de sempre i les noves, s'obren pas amb força. Les grans potències, com els Estats Units, Rússia, la Xina o Israel, no han volgut mai ratificar el Tractat de Roma. Però ja no som aquí. Ara som en un nou escenari en el qual l'estat de dret mundial és rebutjat explícitament i s'ataca frontalment la justícia internacional.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.